La XIV edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que se celebra del 2 d’agost al 18 d’octubre a diferents espais de Palafrugell (Baix Empordà, Girona) organiza 11 exposicions entre les quals trobem «Dorothea Lange. Un llarg viatge», una exposició dedicada a aquesta fotògrafa documentalista nord-americana, i autora d’una de les fotografies més icòniques del segle XX: el retrat de Florence Thompson amb els seus fills.
L’exposició, amb fotografies de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, mostra el treball que l’autora va realitzar en els anys trenta i quaranta per a l’agència governamental Farm Security Administration (FSA) sobre les dures condicions de vida de les famílies agrícoles nord-americanes durant la Gran Depressió.
A l’exposició Dorothea Lange, proposa un recorregut pels paisatges físics, humans i emocionals que la fotògrafa va transitar, un document excepcional que posa de manifest la seva voluntat de captar i mostrar una realitat amb una gran sensibilitat, humanisme i dimensió artística.
Nascuda a Hoboken, Nova Jersey, els Estats Units en 1895. Va estudiar fotografia en el període 1917–1919 a l’escola Clarence H. White de Nova York, es va convertir en una de les fotoperiodistes més importants de la història. Va morir en 1965 a San Francisco, Califòrnia, els Estats Units d’un càncer.
Dorothea Lange pren rellevància en el món de la fotografia documental producte del treball desenvolupat des de 1920 a 1940 on surt del seu estudi de San Francisco a registrar les condicions de vida en les quals viuen els sectors més postergats de la societat en el marc de la Gran Depressió de 1930.
Durant els anys trenta i quaranta, Lange va desenvolupar un extens treball fotogràfic per a l’agència governamental Farm Security Administration (FSA), en el qual va documentar l’èxode i les condicions de vida de famílies d’agricultors estatunidencs afectades per la crisi econòmica, la sequera i les contínues tempestes de pols –Dust Bowl– als Estats Units. Lange va retratar els carrers on milers vagabundejaven buscant ocupació amb els seus vestits gastats, famílies amuntegades en cases i sobretot el rostre de la fam d’una de les èpoques on el poble treballador va acabar patint els efectes de la crisi capitalista.
Ella comença a reflectir el seu entorn mitjançant documents fotogràfics de les condicions laborals de l’època, on va dipositar especial atenció al poble immigrant.
«La Mare Migrant» és una de les seves fotografies més conegudes i símbol de la Gran Depressió. Florence Owens Thompson, de 32 anys i mare de 7 fills, es converteix en la protagonista d’una seqüència de 6 imatges preses en Nipomo (Califòrnia), al març de 1936.
Al llarg de la seva vida Dorothea va realitzar destacats treballs socials.
Un d’ells va ser censurat per les forces militars dels EUA, perquè en ell denunciava els maltractaments dels uniformats contra immigrants japonesos que es trobaven en territori americà després de sortir del seu país degut a l’atac a Pearl Harbor en 1941. Aquestes fotos van ser preses en els camps de concentració als EUA
La proposta de Lange va estar possiblement influenciada pels seus freqüents contactes, a partir de 1933, amb el grup f/64.
El grup f/64 es va fundar a Califòrnia en 1932 sota la influència de Paul Strand. Ansel Adams, Edward Weston, Imogen Cunningham, Willard Van Dyke, Henry Swift i Sonya Noskowiak van ser alguns dels seus membres més destacats. F/64 promovia la pràctica de la fotografia pura, sense intervencions, en oposició al pictorialisme. La proposta per a la fotografia artística està sintetitzada en el propi nom del grup: el diafragma més tancat de la majoria dels objectius fotogràfics de les càmeres de gran format que utilitzaven els integrants d’aquest grup, que dona com a resultat una imatge de màxima nitidesa.
