Annie Leibovitz (Waterbury, Connecticut, 1949) no és només una fotògrafa; és la cronista visual dels personatges que han modelat el darrer mig segle d’història. Primera dona a exposar la seva obra a la prestigiada National Portrait Gallery de Washington D.C., Leibovitz ha transformat el retrat editorial en una forma d’art sofisticada, convertint-se en una de les creadores millor remunerades i més respectades del planeta.
La història de Leibovitz amb la imatge va començar a l’Institut d’Art de San Francisco, on va ingressar inicialment per estudiar pintura. No obstant això, unes classes vespertines de fotografia van canviar el seu rumb per sempre. Robert Frank i Henry Cartier Bresson, la van conquistar. L’any 1970, abans de finalitzar la seva formació, es va incorporar a la tot just nascuda revista Rolling Stone. El seu talent va ser tan fulgurant que, només tres anys després, va ser nomenada cap de fotografia de la publicació.
Durant la seva etapa a Rolling Stone, que es va allargar fins al 1983, va signar un total de 142 portades i va deixar imatges per a la posteritat, com la crònica visual de la gira de The Rolling Stones el 1975, on va captar com ningú l’essència salvatge del rock.
El 1983, Leibovitz va fer el salt al llançament de la nova Vanity Fair (on actualment continua com a contributing editor) i, més tard, el 1998, es va sumar a les pàgines de Vogue. A través d’aquestes capçaleres de Condé Nast, el seu objectiu ha vist passar escriptors, líders polítics, icones de la dansa i de l’esport, i pràcticament totes les grans estrelles de Hollywood.
La seva pràctica es distingeix per una posada en escena gairebé teatral i una il·luminació meticulosa que atorga a les seves fotografies una atmosfera inconfusible.
Entre els seus retrats més universals es troben:
• L’últim adeu de Nixon: L’instant en què Richard Nixon pujava a l’helicòpter en abandonar la Casa Blanca com a president.
• L’abraçada fetal de John Lennon: La colpidora imatge del músic despullat abraçant Yoko Ono, capturada poques hores abans del seu assassinat.
• Whoopi Goldberg en llet: Un retrat irreverent i icònic de l’actriu submergida en una banyera blanca.
• Demite Moore, embarassada i nua, portada del Vanity Fair. Foto molt polémica en el seu moment.
• La reialesa britànica: La històrica sessió amb la reina Elisabet II al Palau de Buckingham l’any 2007.
Més enllà de les revistes, la seva obra s’ha recollit en volums imprescindibles com Olympic Portraits (1996) —on va immortalitzar l’equip olímpic dels EUA per als Jocs d’Atlanta— o Women (1999), un aclamat projecte realitzat en col·laboració amb la seva parella, l’escriptora Susan Sontag (la seva parella de vida).
Els museus més importants del món, des de l’Hermitage de Sant Petersburg fins al Stedelijk d’Amsterdam, han acollit les seves retrospectives. El reconeixement institucional ha estat unànime: designada «Llegenda viva» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units l’any 2000, Comendadora de l’Orde de les Arts i les Lletres de França, i guardonada a Espanya amb el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats el 2013.
Annie Leibovitz continua sent, avui dia, la mestra indiscutible de la il·luminació i el mirall on es reflecteix la cultura contemporània.
