La Guerra Civil espanyola ha estat explicada, majoritàriament, a partir de la violència, els bombardejos, la repressió i la derrota. Però entre aquell soroll constant també hi va haver una vida discreta i tenaç que va persistir: persones que convivien, que es cuidaven mútuament i que sostenien el dia a dia mentre el conflicte avançava. Aquesta és la realitat que emergeix de les fotografies preses l’estiu de 1937 per Arturo Lodeiro i Julia Muñoz, un any després de l’esclat de la guerra, i que avui veuen la llum reunides al llibre Estiu del 37.
Les imatges van romandre amagades durant gairebé noranta anys dins d’un bagul, conservades en forma de tretze carrets sense revelar. Ha estat Julia Lodeiro, neta dels autors i que comparteix el nom amb la seva mare i la seva àvia, qui ha recuperat aquest llegat familiar i històric. En revelar-los, van aparèixer prop de set-centes fotografies que documenten la vida quotidiana a la rereguarda republicana a Chiva, al País Valencià, amb veïns, amistats i familiars retratats lluny del front, però no de la incertesa.
Ni Arturo ni Julia eren fotògrafs professionals. Amb una Leica IIIa van construir, sense pretensions artístiques explícites, un relat visual d’un temps marcat per l’esperança fràgil i la convivència col·lectiva. Les seves fotografies mostren trobades, moments d’oci, mirades i gestos quotidians que contrasten amb l’avenç del feixisme i amb el destí tràgic que els esperava. El valor del conjunt no rau només en la qualitat formal de les imatges, sinó en la seva capacitat de fixar una memòria íntima i compartida, sovint absent dels relats oficials de la guerra.
Chiva va acabar caient en mans franquistes després de durs bombardejos, en el tram final del conflicte. València, que havia estat centre de resistència i seu del govern legítim de la Segona República, va ser ocupada a finals de març de 1939, pocs dies abans de la proclamació oficial de la victòria franquista. En aquest context, la trajectòria vital d’Arturo Lodeiro es va veure truncada de manera definitiva. Delegat comissari de la Federació Anarquista Ibèrica, va ser empresonat i afusellat l’any 1940. La seva filla tenia aleshores només dos mesos.
Poc abans de l’afusellament, Arturo es va casar per poders amb Julia Muñoz; no es van arribar a veure mai més. Va ser ella qui va custodiar les fotografies i els carrets sense revelar, un gest de resistència silenciosa que ha permès que, dècades després, aquest material surti a la llum. El llibre reconstrueix, a través de les imatges, tant la trajectòria del milicià com la història d’amor interrompuda per la guerra, fixant aquell últim estiu compartit abans que el futur els fos arrabassat.
Estiu del 37 ha estat publicat per Llibres de l’Encobert gràcies a una campanya de micromecenatge. L’edició és bilingüe, en castellà i valencià, i proposa una lectura pausada d’un arxiu fotogràfic que transcendeix l’àmbit familiar per convertir-se en document històric i cultural. Les imatges no busquen heroicitzar ni dramatitzar, sinó restituir la complexitat d’una vida quotidiana que va existir malgrat la guerra, i que avui recupera la seva veu a través de la fotografia.
