Durant dècades, una de les fotografies més icòniques del segle XX ha estat atribuïda a Nick Ut, fotògraf de l’agència Associated Press. Es tracta de la imatge de la petita Kim Phuc, corrent nua després d’un atac amb napalm durant la guerra del Vietnam, una fotografia que va sacsejar l’opinió pública nord-americana i va esdevenir símbol de l’horror del conflicte.
Ara, però, el documental The Stringer qüestiona de manera contundent aquesta autoria. A partir d’una investigació exhaustiva —amb anàlisi forense d’imatges, enregistraments audiovisuals de l’escena i testimonis directes— el film apunta que l’instantani no hauria estat captat per Ut, sinó per un fotògraf local vietnamita: Nguyễn Thành Nghệ, a qui, segons el relat, no se li havia reconegut mai la feina.
Un dels detalls que reforcen la tesi és l’estudi del material fotogràfic. Tot i que Ut sempre havia associat la imatge a una Leica amb pel·lícula Kodak Tri-X, l’anàlisi tècnica indica que la fotografia es va fer amb una Pentax, precisament la marca que utilitzava Nghệ. Aquest element, aparentment menor, obre un debat incòmode sobre com el prestigi d’algunes marques i figures ha contribuït a construir mites difícils de qüestionar.
L’impacte de les conclusions ha estat notable. Per primera vegada en la seva història, World Press Photo va retirar l’autoria oficial de la imatge guardonada com a millor fotografia de l’any 1972, tot i no atribuir-la explícitament a cap altre autor.
Més enllà del cas concret, el documental posa el focus en una pràctica habitual durant dècades: la compra d’imatges a fotògrafs locals per quantitats irrisòries, assumint que amb el pagament també es perdia qualsevol dret d’autoria. Un sistema que avui es llegeix com una forma de colonialisme fotogràfic i que obliga a replantejar quantes imatges emblemàtiques podrien tenir una història semblant.
La fotografia de la nena del napalm manté intacta la seva força simbòlica i el seu valor documental. Però aquesta revisió crítica sacseja els fonaments d’un relat construït al voltant de grans noms del fotoperiodisme i recorda que la història de la fotografia, com ja va passar amb Robert Capa, encara té capítols pendents de revisar.
