El divendres 28 de novembre, a les 19:00 h, La Quadra de Santa Maria de Palautordera es va omplir d’una llum especial. No era només una presentació de llibre; era una trobada d’ànimes sensibles, un espai on paraules, imatges i música van confluir per crear un moment únic. La nostra sòcia M. Carme Vila Llovera hi presentava Impermanències, una obra que neix de la mirada profunda i atenta d’una dona que sap escoltar el món interior i el pas del temps.
L’acte va tenir una atmosfera íntima i càlida, gràcies també a la presència de l’Ángel Martínez, que amb el seu piano va vestir les imatges i els silencis. Les notes, suaus com un sospir, van acompanyar el relat de la Carme i van donar forma sonora al que el llibre transmet visualment.
Impermanències: un viatge per allò que canvia i perdura
Impermanències és molt més que un llibre: és un procés interior transformat en poesia i fotografia. L’obra explora la transitorietat de la vida, la bellesa del que és efímer i la serenor que sorgeix quan acceptem que tot flueix.
Les seves pàgines combinen imatges que conviden a aturar-se amb versos que interpel·len, que abracen, que qüestionen. Fotografia i poesia es miren, es parlen, s’expliquen l’una a l’altra. A vegades és un poema que dona sentit a una imatge; d’altres, és la llum capturada per la càmera la que obre la porta al vers.
La Carme, psicòloga i practicant meditativa, utilitza la fotografia com un espai d’observació i respiració. Cada fotografia és un pensament pausat; cada poema, una petjada emocional. Impermanències és un recorregut per les fragilitats, els canvis i les petites revelacions que sovint passen desapercebudes en el dia a dia.
Un acte per recordar
La presentació a La Quadra va convertir-se en un punt de trobada entre amics, lectors i amants de la fotografia. Els assistents van poder escoltar el procés creatiu de l’autora, les seves vivències darrere de cada imatge i la manera com la poesia li neix de dins, gairebé com un acte de respiració.
Amb la música de l’Ángel Martínez com a fil conductor, la vetllada va adquirir un to emocional que difícilment oblidarem. Va ser d’aquells moments en què l’art ens recorda que tots, d’alguna manera, formem part d’aquest pas del temps que la Carme retrata amb tanta sensibilitat.
Des d’Afomont ens enorgulleix profundament tenir sòcies que comparteixen projectes tan personals i alhora tan universals. Impermanències és una invitació a mirar, sentir i acceptar. Una obra que queda dins.
