La fotografia de paisatge continua oferint imatges que interpel·len tant per la seva bellesa formal com per la seva capacitat de suggerir una experiència gairebé física del territori. És el cas de la fotografia premiada del fotògraf suís Benjamin Barakat, reconeguda amb el Lone Tree Award 2025, que retrata un arbre solitari a l’illa de Socotra sota un cel nocturn dominat per la Via Làctia. La imatge, difosa recentment pel mitjà especialitzat Digital Camera World, ha generat un ampli ressò per la seva aparença sorprenentment realista i, alhora, per una atmosfera que sembla pertànyer a un altre planeta.
Socotra, arxipèlag situat a l’oceà Índic i conegut per la seva biodiversitat excepcional, és un territori que sovint s’associa a formes vegetals singulars i paisatges poc transitats. Barakat aprofita aquest context natural per construir una fotografia que no depèn de l’espectacularitat artificiosa, sinó d’una lectura precisa de l’espai i del temps. L’arbre, isolat i ferm, actua com a eix visual i simbòlic, mentre el cel nocturn amplia l’escena cap a una dimensió còsmica que relativitza la presència humana.
El valor de la imatge rau en la combinació equilibrada entre tècnica i mirada. L’ús de l’astrofotografia no és aquí un recurs efectista, sinó una eina al servei de la composició i del relat visual. La integració del paisatge terrestre amb l’esfera celeste es resol amb una coherència lumínica que reforça la sensació d’autenticitat, evitant l’excés de postproducció que sovint acompanya aquest tipus de fotografies. El resultat és una escena que sembla silenciosa i atemporal, convidant a una observació pausada.
Aquest reconeixement posa de manifest una tendència cada cop més present en la fotografia contemporània de paisatge: la recerca d’imatges que, més enllà de documentar un lloc, plantegin una relació contemplativa amb la natura. En aquest sentit, l’obra de Barakat dialoga amb una tradició que entén el paisatge com un espai d’experiència i reflexió, on la fotografia esdevé una mediació entre el món visible i una percepció més profunda del temps, la llum i l’escala.
Per a una associació fotogràfica com Afomont, aquest tipus de treballs recorden la importància de la mirada conscient i del respecte pel territori, així com el paper de la fotografia com a eina per connectar disciplines, sensibilitats i maneres d’entendre el món natural. L’arbre de Socotra, sol sota la Via Làctia, no és només un motiu visual, sinó una invitació a repensar la relació entre paisatge, tècnica i emoció.
