La figura del fotògraf xilè Sergio Larrain arriba a Catalunya amb una proposta expositiva que recorre la trajectòria d’un dels autors més singulars de la fotografia del segle XX. Reconegut per la seva mirada poètica i enigmàtica, Larrain va construir una obra marcada per la intensitat emocional i per una manera molt personal d’observar la realitat quotidiana, convertint escenes aparentment senzilles en imatges carregades de misteri i profunditat.
La mostra planteja un recorregut per diferents moments de la seva vida i de la seva producció fotogràfica. Les primeres sèries realitzades a Santiago de Xile revelen l’interès de l’autor pels marges de la societat i pels espais urbans viscuts des de la proximitat. Entre aquestes destaca la sèrie Niños de la calle, on la càmera s’acosta a la vida dels infants que habiten els carrers de la ciutat amb una mirada empàtica i alhora plena de tensió visual. Larrain evita el registre purament documental i construeix imatges que suggereixen una atmosfera inquietant, on la composició, els punts de vista inesperats i els jocs d’ombres aporten una dimensió gairebé metafòrica.
Un altre dels eixos centrals de la seva obra és Valparaíso, ciutat portuària que el fotògraf va convertir en un dels escenaris més emblemàtics del seu univers visual. Els seus carrers costeruts, les escales, els murs i els miradors apareixen en les fotografies de Larrain com un laberint urbà ple de silencis i presències fugisseres. Les figures humanes sovint emergeixen de manera parcial o distant, integrades en una arquitectura que sembla dictar el ritme de la imatge.
La trajectòria de Larrain també es desplega fora de Xile. Durant els anys seixanta va viatjar per Europa i per diversos països d’Amèrica Llatina, consolidant una mirada que combinava l’observació del carrer amb una sensibilitat gairebé contemplativa. En aquest període es va integrar a la prestigiosa agència Magnum Photos, convidat per Henri Cartier-Bresson, fet que va situar el seu treball dins el circuit internacional de la fotografia d’autor. Tot i aquest reconeixement, Larrain mantingué sempre una relació ambivalent amb el món professional i amb la pròpia difusió de la seva obra.
Amb el pas dels anys, la seva trajectòria va prendre un rumb singular. Larrain es va allunyar progressivament de l’activitat fotogràfica pública i es va retirar a una vida més introspectiva, marcada per la recerca espiritual i per una actitud crítica davant del sistema cultural i mediàtic. Aquesta retirada ha contribuït a reforçar el caràcter gairebé llegendari de la seva figura, convertint-lo en un autor admirat tant per la força visual de les seves imatges com per l’aura de misteri que envolta la seva biografia.
L’arribada de la seva obra a Catalunya ofereix l’oportunitat de revisitar un fotògraf que va saber convertir el carrer, els gestos quotidians i els espais urbans en un territori d’exploració poètica. Les seves fotografies continuen interpel·lant l’espectador amb una combinació singular de sensibilitat social, intuïció formal i una mirada capaç de revelar la dimensió invisible de la realitat.
