Ahir, 28 de febrer, Afomont va celebrar la seva primera gimcana fotogràfica, una proposta que va convidar els participants a recuperar el gest pausat i conscient de la fotografia analògica. L’activitat, que va tenir lloc pels carrers i espais de Santa Maria de Palautordera, va reunir els socis i sòcies en una matinal que va combinar pràctica fotogràfica, descoberta del territori i convivència associativa.
La jornada va començar a les 9.30 h amb el repartiment de càmeres analògiques d’un sol ús, eina central d’aquesta experiència. A partir d’un itinerari preestablert, els participants havien d’anar superant diverses proves fotogràfiques distribuïdes pel municipi. Cada parada plantejava un repte diferent: observar amb atenció l’entorn, jugar amb la llum del matí, buscar enquadraments inesperats o interpretar creativament un tema concret. La limitació pròpia del suport —nombre reduït de fotografies i impossibilitat de revisar immediatament el resultat— va esdevenir un estímul per pensar abans de disparar, recuperar la intuïció i assumir el marge d’error com a part del procés.
En un context dominat per la immediatesa digital, la proposta va permetre recordar què significa fotografiar sense pantalla, sense correccions instantànies i sense repeticions infinites. La incertesa sobre el resultat final va generar converses espontànies al llarg del recorregut: dubtes sobre l’exposició, reflexions sobre la composició i una certa nostàlgia compartida per una manera de fer que, durant dècades, va definir l’aprenentatge fotogràfic de moltes generacions.
La gimcana es va cloure a les 12.30 h amb un piscolabis que va servir per reforçar els vincles entre els membres de l’associació. Més enllà del joc, la iniciativa va evidenciar la voluntat d’Afomont de fomentar espais de trobada que vagin més enllà de la tècnica i que consolidin l’afinitat i la cohesió del grup.
Un cop revelades les imatges, cada soci i sòcia seleccionarà tres fotografies que consideri les més representatives del seu treball durant la jornada. Aquestes imatges participaran en un concurs final intern, del qual en sortirà una fotografia guanyadora. El premi serà un trípode, però el veritable valor de la proposta rau en l’experiència compartida i en la reivindicació d’una pràctica fotogràfica que posa l’accent en la mirada, la paciència i la reflexió.
