Una coalició formada per cinc organitzacions creatives del Regne Unit ha fet públic un advertiment contundent sobre les conseqüències que la intel·ligència artificial generativa pot tenir, a curt termini, sobre el sector de la fotografia professional. L’alerta parteix d’un informe recent, Brave New World? Justice for Creators in the Age of Generative AI, que analitza l’impacte real de les noves tecnologies d’IA en les pràctiques creatives i en l’economia dels autors.
El document posa l’accent en un fenomen que ja no és teòric ni futurible, sinó plenament present. Cada vegada més empreses, mitjans i plataformes opten per imatges generades artificialment com a substitut de l’encàrrec fotogràfic tradicional. Aquesta substitució, sovint motivada per criteris de rapidesa i reducció de costos, té un efecte directe sobre el volum de feina disponible per als fotògrafs i sobre la sostenibilitat econòmica de la professió. L’informe assenyala que fins a un 58 % dels professionals consultats han perdut encàrrecs o oportunitats laborals a causa de l’ús d’imatges creades amb IA.
Més enllà de la pèrdua d’ingressos, el text subratlla un problema estructural que afecta els fonaments mateixos de la creació fotogràfica. Molts sistemes d’intel·ligència artificial han estat entrenats a partir de milions d’imatges preexistents, sovint sense el consentiment dels seus autors ni cap tipus de compensació. Aquest ús massiu d’arxius visuals planteja qüestions complexes sobre drets d’autor, autoria i valor cultural de la imatge, especialment en un mitjà com la fotografia, històricament vinculat al treball personal, a l’experiència i a la mirada de qui fotografia.
Les organitzacions signants reclamen una actualització urgent del marc legal que reguli l’ús de la intel·ligència artificial en les indústries creatives. No es tracta, segons el seu posicionament, d’aturar el progrés tecnològic, sinó d’evitar que aquest es construeixi a costa de buidar de contingut i de valor el treball dels creadors. En el cas de la fotografia, el risc no és només econòmic, sinó també cultural: la normalització d’imatges sintètiques pot alterar la relació entre fotografia i realitat, entre document i ficció, en àmbits tan sensibles com el fotoperiodisme, la divulgació o la memòria visual col·lectiva.
Aquest debat s’inscriu en un moment de transformació profunda del llenguatge fotogràfic. La irrupció de la IA obliga el sector a repensar límits, usos i responsabilitats, però també posa sobre la taula la necessitat de defensar la fotografia com a pràctica cultural amb valor propi, més enllà de la seva utilitat immediata. L’advertiment de la coalició britànica evidencia que el futur de la imatge no dependrà només de la tecnologia disponible, sinó de les decisions polítiques, legals i ètiques que es prenguin avui.
