El Centre Niemeyer acull l’exposició Visit Spain, una mostra que reivindica la mirada lúcida, irònica i profundament moderna de Ramón Masats, una de les figures clau de la renovació de la fotografia documental a l’Estat espanyol durant la segona meitat del segle XX. L’exposició posa el focus en el seu particular llenguatge visual, marcat per un fort sentit del grafisme, una composició precisa i una ironia subtil que travessa tota la seva obra.
Ramón Masats, natural de Caldes de Montbui, va saber allunyar-se de la fotografia més descriptiva i costumista per construir un relat visual on la forma i el contingut dialoguen constantment. A Visit Spain, el visitant es troba amb imatges que retraten l’Espanya del franquisme amb una mirada crítica però mai pamfletària, carregada d’intel·ligència visual i d’un humor fi que emergeix dels petits gestos, les contradiccions i els contrastos socials del moment.
El títol de l’exposició juga amb la iconografia turística de l’època, convertint-la en una eina de lectura irònica. Masats utilitza el llenguatge del grafisme —línies, ombres, formes i estructures— per ordenar el caos aparent de la realitat i dotar les seves fotografies d’una força narrativa immediata. Cada imatge sembla pensada amb una economia de recursos exemplar, on res és superflu i tot contribueix al missatge final.
Aquesta mostra permet entendre per què Masats és considerat un fotògraf essencial per comprendre l’evolució de la fotografia documental contemporània. El seu treball no només documenta una època, sinó que la interpreta, la qüestiona i, sovint, la desmunta amb una elegància visual que continua sent plenament vigent avui. La seva obra ens recorda que la fotografia documental pot ser alhora compromesa, formalment rigorosa i profundament creativa.
Visit Spain és també una oportunitat per reflexionar sobre el paper del fotògraf com a observador actiu de la societat, capaç de captar allò que sovint passa desapercebut. Masats ens convida a mirar amb més atenció, a llegir entre línies i a entendre la fotografia no només com un registre del que va ser, sinó com una eina crítica que ens ajuda a interpretar el present.
Una exposició imprescindible per als amants de la fotografia, del fotoperiodisme i de la cultura visual, que reafirma la vigència i la potència d’un autor que va saber convertir la ironia i el grafisme en llenguatge propi.
