La comunitat astronòmica es prepara per un canvi qualitatiu en la manera d’observar i entendre els objectes còsmics que travessen el nostre Sistema Solar. Els últims models basats en la capacitat de l‘Observatori Vera C. Rubin, situat a Xile i a punt d’iniciar el seu gran projecte de cartografiat del cel profund, el Legacy Survey of Space and Time (LSST), apunten que podrien identificar fins a una cinquantena d’objectes interestel·lars amb característiques similars al recent cometa 3I/ATLAS al llarg dels propers anys.
Els astrònoms calculen que uns set objectes interestel·lars podrien creuar l’interior del nostre sistema anualment, però que els instruments i estratègies d’observació històriques no tenien prou abast ni
sensibilitat per capturar-los de manera consistent. Amb la potent càmera de 3.200 megapíxels del Vera C. Rubin Observatory, la detecció d’aquests cossos es podria convertir en un succés habitual, transformant l’estudi d’aquest tipus d’objectes d’anècdota a disciplina estadística robusta.
Amb només dos exemples confirmats prèviament —el primer, ‘Oumuamua, detectat el 2017, i el segon, 2I/Borisov, observat el 2019— l’arribada de 3I/ATLAS el 2025 ha posat en relleu la necessitat d’un instrument capaç d’escanejar completament el cel cada pocs dies.
Aquest avenç no sols permetrà detectar més objectes intergalàctics, sinó que també obre la porta a missions futures, com ara la proposta de la European Space Agency per interceptar i estudiar de prop un d’aquests visitants interestel·lars en ple viatge i oferir dades sobre la composició, origen i evolució d’aquests fragments de sistemes planetaris llunyans.
Aquest avanç promet, en definitiva, que la propera dècada serà testimoni de la transició de l’estudi d’objectes interestel·lars des de rares excepcions fins a una part integrada de la recerca astronòmica. La fotografia del cel profund, amb l’aproximació sistemàtica del Vera C. Rubin Observatory, serà clau per cartografiar aquest nou panorama galàctic.
